Interlingua Wiki
Register
Advertisement

Alexander Gode

Un dozena de breve contos

PREFACIO

De tempore in tempore ha apparite in le CURRERO — magazin del Union Mundial pro Interlingua — varie breve contos del mano talentate de nostre maestro dr. Alexander Gode, qui ha tanto contribuite al realisation e al uso practic de Interlingua.

Iste contos spiritual e philosophic offere al lectrice o lector non solmente un lectura divertente, ma de plus, etiam forni excellente material de studio linguistic.

Vostre gerente del Servicio de Libros UMI, legente e relegente iste contos magistral, arrivava al idea que il esserea interessante e utile colliger un dozena de illos in un opusculo attractive e instructive.

Sr. H.P. Frodelund (redactor-in-chef del Currero) esseva si gentil de seliger un dozena de contos convenibile. Sr. Gert Tamboer (prof. in le artes graphic) designava le copertura. Senioretta Elleke Alink (discipula de un gymnasio in Amsterdam) faceva le designos in le interior.

Frank Goudkuil (le filio de vostre gerente e discipulo del Schola Graphic in Arnhem) imprimeva iste opusculo per un machina a imprimer Gestetner.

Nos spera que iste opusculo, editate in honor de nostre maestro, regrettabilemente decedite alcun annos retro (le 10 de augusto 1970), contribuera al excellente cognoscentias de nostre idioma, si elegante e melodiose.

Frits Goudkuil1, gerente
SERVICIO DE LIBROS UMI

1995

1 (1917-2007), nederlandese, imprimitor professional e fundator del imprimeria Servicio de Libros UMI in 1974.

CLAVES[]

In un ancian carton sub mi scriptorio io ha trovate un congerie de ancianissime claves. In lor ferruginositate illos omnes presenta un aere triste. Illos pare invitar me a reflecter. Un prime e persistentissime association es Marcel Proust. On se rememora le introduction al "Recerca del Tempore perdite". Illac un tassa de the evoca le passato. Quanto plus natural esserea le aperir del portas del passato per un cumulo de claves.

Iste claves in lor mutitate complete comencia parlar. Io ascolta. Io ascolta patientemente... Ecce un bon portion de mi vita.

Sed alora io nota que le loquacitate de iste claves non pare esser un characteristica de illos omnes. Alicunes tace. E lor silentio me impressiona como profundemente significative. De ubi veni illos? Io non los cognosce, e lor presentia non suggere ulle association.

Io me rememora ille extraordinari poemetta de amor del dece-secunde seculo german: "Io es tuo./ Tue es mie./ Tu es claudite in mi corde./ Perdite es le clave./ Tu es incluse a semper." Forsan mi collection de ancian claves include le clave perdite de ille charmante poema. Il vale melio non esser secur. Si io habeva trovate le clave del qual ille poeta parla in su poema, io deberea destruer lo. On sape que le poeta es anonyme. Non solmente su nomine sed etiam le clave a su corde debe remaner perdite usque al fin de omne tempores.

Sed qui — pro poner un question plus realista — ha ponite iste claves in le ancian carton sub mi scriptorio? Oh, le responsas possibile a iste question es multiple. Forsan io mesme. Forsan mi uxor. Forsan un anonymo.

Que un anonymo ha ponite le claves in ille carton es certo le plus probabile. E si ille esseva le grande anonymo qui es responsabile pro tante surprisas in le vita, ille evidentemente vole remaner anonyme. Io non vole tentar identificar le, exactemente como io non vole discoperir le identitate del poeta de "Io es tuo..."

Tamen, le anonymitate de ille qui deponeva le claves in le ancian carton explica forsan le anonymitate de alicunes del claves mesme. Proque non es il possibile que certes de iste claves es claves del futuro, exactemente como alteres representa pro me utensiles capace a aperir le passato?

Iste clave hic con su barba venerabile ha certo le aere de un aperitor del futuro. Illo ha un aere de omniscientia secrete. Ah, si, il ha in iste collection claves pro multe portas distante, occulte, futur. Ah, si, io ha le claves, e remane solmente le necessitate de trovar le portas e serraturas que illos es destinate a aperir.

Forsan tal claves poterea inspirar un romancero a scriber un libro de "Recercas del Tempore Futur". Tamen, il existe un altere possibilitate. Il es vermente possibile que certes de ille claves es ni aperitores del passato ni del futuro. Qui dice que omne clave ha su serratura? Si il existe serraturas sin clave — e isto es certo un facto — alora il pote etiam exister claves sin serratura.

Un certe calorose serenitate emana del saper que il existe claves al portas del passato. Un certe inspiration exhortatori emana del discoperta que il existe claves al portas del futuro. Sed le existentia de claves sin portas o serraturas — sin function passate, sin mission futur, sin servicio e sin destino — isto es plus que absurde. Isto es tragic. Io debe eveliar me.

A ROMA[]

In un recente sonio io esseva a Roma (capital de Italia; un million sex centos novanta-cinque milles quatro centos septanta-septe habitantes).

"Quando a Roma," io diceva a me, "Face como tu vide facer le romanos."

Io mangiava pizzas sed notava que illos non approfundava mi appreciation del arte.

"Il es necessari," io diceva a me, "modificar le proverbio. Essaya nos isto: Quando a Roma, face como tu vide facer le americanos."

Io masticava gumma. Masticar gumma es un processo sempiterne... Io notava que illo non approfundava mi appreciation del arte, e io exsputava mi gumma.

"Hupla. Excusa me, per favor. Excusa me," io diceva inclinante me profundemente ante le plus belle statua que io habeva unquam vidite.

"Non del toto. Culpa mie. Io non haberea debite penetrar vostre sonio," diceva le statua, effortiante se in van a essugar le gumma ex su oculo sinistre.

"O Roma," cantava io, sequente un inspiration subitanee. "O Roma, belle e grande centro del universo..."

"Gratias," diceva un voce. "Mille gratias. Vostre canto es plus dulce que vostre gumma. Sed io non es Roma, e Roma non es io."

"Non importa," diceva io. "Tu es belle e grande. Tu es le centro del universo, O Roma..."

"Io non es Roma, e Roma non es io," repeteva le voce. "Roma es in vostre sonio, insimul con pizza e gumma."

"Como pote Roma esser in mi sonio?" demandava io. "Como pote Roma esser in mi sonio, si io in mi sonio es in Roma?"

"Pensa," diceva le voce.

Io pensava, e io diceva, "Forsan isto es un sonio intra un sonio in un sonio. Sed alora, per eveliar me ex un sonio io va eveliar me a in un sonio."

"Si," diceva le voce. "Sed pizza e gumma non se evelia. Illos remane real."

EREMO[]

Il pluveva. Il pluveva multo forte...

Al centro del foreste, un eremita sedeva al culmine de un collina de formicas e attendeva.

Un commisso viagiator passava per le foreste. Ille videva le eremita sedente al culmine de su collina de formicas, e politemente ille se adressava a ille:

"Que face tu illac, o eremita, al culmine de un collina de formicas?"

"Io attende," respondeva le eremita.

"In despecto del pluvia?"

"No."

"No?"

"Si. — Non in despecto sed a causa del pluvia."

"Que attende tu?"

"Tu parla troppo," diceva le eremita.

"Io es commisso viagiator," explicava le commisso viagiator.

"On lo audi," declarava le eremita.

"Ha, ha," faceva le commisso viagiator. Postea ille continuava: "Nunc, a parlar seriemente, io representa le ben-cognoscite firma Corporeolan. Nos specialisa — omne le mundo lo sape — in subvestimentos del primissime qualitate. Depost plus que dece annos, nostre departimento de recercas de base se ha occupate continuemente del problemas special de subvestimentos pro eremitas. Il es hodie mi honor e mi privilegio poter annunciar que ille recercas se ha terminate in le plus complete successo. Le objectivo de mi viage es lancear al mercato le subvestimento marca Eremo que es destinate a initiar un nove epocha in le historia del subvestimentos pro eremitas. Eremo es quasi disproviste de peso. Io porta vinti specimens in iste leve portafolios. Illo es molle, maximalmente molle. Illo require quasi nulle cura. Lavar lo un vice omne secunde primavera es plus que satis. Sed le plus remarcabile attraction de Eremo es su semipermeabilitate thermic. Isto significa que le calor pote passar a transverso Eremo in solmente un direction. Durante le hiberno le eremita moderne porta Eremo de maniera que — ben que le calor del sol pote penetrar — nulle calor del corpore pote escappar. Durante le saison calide, le eremita qui es satis felice a posseder un Eremo porta lo revertite, de maniera que — ben que le calor del corpore pote escappar — nulle calor del sol pote penetrar."

"Hm," exclamava le eremita, quasi oblidante grattar se.

"Nunc, mi car eremita," continuava le commisso viagiator. "Io nota que Eremo ha jam eveliate tu interesse. Evidentemente, illo debe interessar te. Sed attende, le plus importante es a venir. Presta attention a isto: Durante le campania introductori de Eremo, nos representantes de Corporeolan es autorisate a offerer a omne authentic eremita professional duo septimanas — non duo dies, non tres, quatro, cinque, sex dies, non un septimana sed duo, scribe e lege duo (2) complete septimanas de uso completemente gratuite de non importa qual pecia de subvestimento marca Eremo."

"Hm," exclamava le eremita, oblidante grattar se. "Que attende tu?" demandava le commisso viagiator notante le ardente interesse que le eremita per non grattar se exprimeva pro Eremo e le offerta de su uso gratuite.

"Io attende le hora del regina," diceva le eremita.

"Le hora del regina?"

"Si, le hora del regina. Le regina de iste collina de formicas es un grande amica mie. Le medicos ha reportate que su hora es imminente, e io ha promittite attender hic e proteger le collina contra le pluvia usque le grande evenimento ha passate." "Sancte bonitate," exclamava le commisso viagiator. "Si isto es le sol difficultate... Evidentemente tu non pote rumper tu promissa e lassar le collina exponite al pluvia... Equalmente evidentemente tu non pote attirar le subvestimento Eremo illac al culmine del collina de formicas... Sed un commisso viagiator qui non es satis convincite del valor de su merces pro demonstrar lo per seder al culmine de un collina de formicas non vale esser representante de Corporeolan. Descende, eremita, descende, e lassa me seder me in tu placia. Hic, prende iste pecia de Eremo. Retira te in le boscage illac. Attira Eremo, e quando tu reveni, nos va poter discuter omne le remanente detalios."

"Hm," diceva le eremita, descendente lentemente e permittente al commisso viagiator montar le collina de formicas e seder se a su culmine pro attender le hora del regina.

Usque a iste puncto omne le detalios de nostre historietta es ben authenticate. Il es etiam un facto establite que le eremita dispareva con le subvestimento Eremo in le boscage. Lo que es incognoscite es si ille ha retornate, si e quando le hora del regina ha arrivate, e durante quante horas, dies, septimanas le commisso viagiator ha debite seder al culmine del collina de formicas in le pluvia al centro del foreste.

GRAPHIATRIA[]

Le graphiatria es un si non oblidate al minus grandemente discreditate branca del medicina. Le objectivo del presente revista es restablir lo si non in le practica medical al minus in su ben meritate reputation como un beneficissime fortia in le disveloppamento cultural del humanitate.

Il es ver, le base del theoria graphiatric esseva un error, sed errores se ha frequentemente provate plus forte que veritates como bases de subsequente disveloppamentos. Assi, insister que Bradikowski se illudeva quando ille annunciava su grande discoperta es forsan correcte sed nonobstante multo injuste. Nos debe explicar que ille se illudeva sublime- e creativemente.

Le these original de Bradikowski visava al disveloppamento de un systema diagnostic plus tosto que therapeutic. Bradikowski mesme, il es solmente juste notar, moriva ante le exploitation de su theorias pro objectivos therapeutic, e on pote demandar se si le voga subsequente del graphiatria haberea unquam potite evenir si le patre de iste disciplina habeva vivite alicun annos plus longe.

Le prime congresso mundial de graphiatros habeva loco tres annos post le morte de Bradikowski e esseva arrangiate de maniera a coincider con le cinquantesime anniversario de su nascentia. Ben que destinate a honorar le memoria del grande pionero del movimento graphiatric, iste prime congresso marcava jam le comenciamento del corruption del ideologia bradikowskian. Ubi le maestro habeva solmente demonstrate que omne morbo se manifesta in le scriptura del patiente, su successores se preoccupava de plus in plus de methodos destinate a curar omne genere de morbos per cursos de instruction calligraphic. Ex le 2328 reportos individual que esseva presentate al prime congresso graphiatric, 1796 (i.e. 77,14776 pro cento) esseva concernite con aspectos therapeutic.

Al secunde congresso (quatro annos plus tarde), iste disastrose tendentia resultava in le famose declaration del membro senior del delegation ab Antiochia que ille, insimul con omne su collegas compatriota, se videva fortiate a distantiar se ab le movimento mundial graphiatric, proque in su opinion, como etiam in le opinion de su collegas, le graphiatria habeva devenite un instrumento de propaganda politic.

Le perspectiva historic permitte a nos accusar le antiochianos de un certe grado de exaggeration e forsan de precipitantia in lor reaction, sed il non es possibile non vider le grano de veritate in lor assertiones. Un revista rationabilemente complete del textos calligraphico-therapeutic usate durante le intervallo ab le prime al secunde congresso graphiatric revela un proportion de septe e medie a un inter tractatos politic e documentos politicamente neutre.

Il va sin dicer que le situation esseva specialmente periculose in paises de civilisation sub-standard con alte procentages de illitteratos. Illac le practica graphiatric haberea debite remaner restringite al classes privilegiate si on non habeva associate lo con le inseniamento del arte de scriber non solmente al patientes sed etiam al population normal. De facto il existe certe datos que pare indicar que plure governamentos de paises ideologicamente aggressive subsidiava in subdisveloppate paises vicin le labor de missiones que se designava como medical sed que in realitate habeva le sol function del indoctrination politic de illitteratores sub le guisa de offerer a illes cursos gratuite de instruction in le arte de scriber.

Le tertie congresso mundial de graphiatria nunquam occurreva. Quando su tempore arrivava, le majoritate del gruppos national pro le avantiamento del graphiatria habeva abandonate non solmente lor nomine original sed etiam lor programma medical e se presentava francamente reconstituite como organisationes pro le lucta contra le illitteratia. Le gloriose successo de iste organisationes es cognoscite, sed pauc admiratores de illos es conscie del facto que illos non haberea essite fundate sin le error de Bradikowski e que sin le error de Bradikowski le vacuo cultural que es le illitteratia esserea hodie ancora tanto extense como un seculo retro.

FRIGIDO[]

Io non sape si un homine de nive pote haber frigido. Io ha nunquam essite un homine de nive. Sed lo que io sape — sape profundemente — es que le aere de allegre jovialitate, illo pro que le homine de nive es universalmente cognoscite e amate, es un masca que cela le tristessa in su corde. Io pensa al tristessa in le profunditate del corde del homine de nive, e io ha frigido como ille non pote unquam haber lo.

Il non ha sagessa que non genera tristessa. Il me pare que le tristessa del homine de nive es ille genere de tristessa: le tristessa que cresce como fructo final del sagessa.

Al altor del die, circumdate de pueros e pueras in lor intoxicate gaitate creative, le homine de nive, il es ben ver, emana un atmosphera de gaudio que excede in contagiositate illo del legendari clown al circo. Multo ha essite scribite in re le tristessa (e etiam le sagessa) del paleasso, sed qui — io vos preca — ha scribite o parlate (o solmente pensate) in re le tristessa e le sagessa del homine de nive?

Non al altor del die sed in le profunditate del nocte, non in le acute claror del sol sed sub le dulce luminescentia del luna debe vos cercar a ganiar le confidentia del homine de nive. Illac in le jardin, le ancian cappello cylindro super su capite, in su bracio su scopa de virgas, illac ille sta e pensa. Proque non pote io facer le parlar? Forsan ille volerea parlar. Forsan ille reguarda me como io reguarda le. E forsan ille pensa: Proque non pote io facer ille humano ascoltar e comprender?

Oh, amico mie, io ascolta e io te comprende. Tu me parla ab le profunditate de tu sage tristessa e me face comprender tu vita e le mie usque io cessa vider omne differentia inter le duo.

Tu esseva create ex le exuberantia de juvenes human qui in le urgentia de lor desiros creatori non se poneva le question si lor creation voleva esser create. Tu esseva abandonate al solitude de qui ha ni patre, ni matre, ni fratre, soror, uxor, o prole. Tu sape que post le hiberno venira le primavera. Tu lo sape e etiam que tu oculos non videra le primavera venir. Tu corpore va redevenir aqua que re-entrara in le eterne circulo ab terra e fluvio a mar e nube, pluvia, e terra e fluvio. Tu oculos redevenira duo pecias de carbon. Tu naso reessera un carota. Quando le primavera arriva, solmente tu scopa e tu ancian cappello cylindro persiste como testes de tu breve existentia. Persiste usque le jardinero repurga le jardin.

Quando le primavera arriva, solmente mi scopa e mi ancian cappello cylindro persiste como testes de mi passage.

PROVIDENTIA[]

Un mus in le bira pote esser disastrose. Un mus in le bira es disagradabile ab omne punctos de vista possibile: le puncto de vista del bira, le puncto de vista del bibitor, e specialmente le puncto de vista del mus.

Como pote un mus necar se in bira? Le question merita le plus meticulose scrutinio. Il non se tracta tanto de fixar le responsabilitate e de punir le individuo cuje negligentia ha costate al mus su vita como plus tosto de determinar le factores que rende tal accidentes possibile e de prender mesuras assecurante le absolute impossibilitate de lor recurrentia.

Il me pare evidente que le plus urgente e immediate requirimento es un committee de investigation. Illo debe haber le autoritate de citar testes, e super le base del varie testimonios obtenite, illo debe formular su recommendationes que postea essera studiate per nos in un o plure sessiones plenari.

Un momento, per favor. Io non ama interrumper le justo-audite argumento, sed il me pare — post reflexion — que le motion de appunctar un committee de investigation es un pauco prematur a iste tempore. Post toto, le accidente in question ha non ancora occurrite. Usque nunc nulle mus se ha necate in le bira. On parla exclusivemente in generalitates. Il es ver, sin dubita, que un mus in le bira es disastrose, sed ubi es le bira in que un mus es necate, e ubi es le mus necate in bira?

Ah, mi car collega, qual myopia, qual inexpectate e intolerabile myopia. Quando le mus es morte e le bira guastate, il es troppo tarde pro appunctar un committee e initiar un investigation. Nostre interesse debe concentrar se super le prevention de disastros e — como repetitemente signalate — non del toto super le discoperta e le condemnation de ille o ille qui ha le culpa. Evidentemente, appunctar un committee pro le investigation del causas del necamento de muses in bira non es facile. Il va sin dicer que le committee deberea esser componite de expertos. Sed qual genere de expertos? Birologic? Musologic? O forsan mesmo necologic?

Si nos vole tractar le problema con le attention e serietate que illo merita, il vale probabilemente le melio constituer le committee de maniera que omne le disciplinas interessate es adequatemente representate. Sed ubi trovar un o duo birologos experte e preste a dedicar se de plen corde a un labor si tediose e exigente? Pro le musologos le situation es a pena plus favorabile. E quanto al necologos... Ah, hic le situation es quasi desperate.

Vermente, io vide non plus que un sol possibilitate de resolver le dilemma, e mesmo isto non offere ulle garantia de successo. Nos debe tentar appunctar un committee que investiga le methodos nunc cognoscite pro le trainamento de expertos in le campos hic implicate. Io submitte un motion a iste effecto.

LE TERTIE RIMA[]

Dante esseva un poeta. Su nomine de familia esseva Alighieri. Ille esseva multo bon como poeta. In certe altere campos ille non se distingueva. Per exemplo, il pare que su carpenteria esseva mediocre. On insiste frequentemente que ille moriva in 1321, sed omne le mundo sape que ille es immortal. Ille vive in su obras, in innumerabile statuas e bustos, e super toto in le cordes de su lectores.

Io possede le obras de Dante e su busto, e io etiam ha un corde. Io incontra Dante frequentemente. Ille non es felice. Ille non es felice del toto.

"Le grande tragedia," dice ille...

"Pardono," io interpone. "Tu vole dicer, le grande comedia..."

"No," responde Dante. "Io vole dicer, le grande tragedia. Le grande tragedia de mi vita es le tertie rima."

"Qual blasphemia," io objecta. "Le tertie rima es le gloria de tu vita."

"Gloria"? Que sape tu de gloria, imbecille." (Le stilo conversational de Dante non es uniformemente sublime). "Lo que tu appella le gloria de mi destino es pejor que le infamia del destino de Ahasvero. Le povre Judeo Errante vide ante se le fin de su cammino. A un grande distantia, il es ver, sed in omne caso le fin que es solemnemente associate con le secunde Advento. Quanto a me..."

"'Tu, o Dante gloriose, tu es immortal ..."

"Salata de immortalitate. — Tu dice que io es immortal. Io dice que io me trova semper e eternemente al medio del cammino de mi vita. Un facto in duo evalutationes. Ah. E omne isto solmente a causa del maledicite tertie rima."

"Maledicite? O, maestro..."

"Si. Triplemente maledicite. Evidentemente, il non es ulle del tertie rimas que tu cognosce como parte de mi obras de que io me plange. Le disastro es plus tosto le tertie rimas que ha non ancora essite trovate e que io debe cercar. Nota ben, al fin de omne cantos de mi si-appellate 'divin' comedia il ha un tertie rima que manca. In omne casos iste tertie rima debe esser providite ante que io pote trovar mi reposo."

"O, Dante, grande poeta que tu es, tu va trovar le tertie rimas que manca, e alora..."

"E alora... Ecce precisemente le tragedia del comedia. Quando io trova un tertie rima e adde lo a un de mi cantos, reguarda, que ha occurrite? Nihil ha occurrite, excepte que le canto ha devenite plus longe. Le tertie rima que mancava ha cessate mancar, il es ver, sed per non plus mancar illo ha generate un altere que manca. E assi successivemente, usque in omne perpetuitate..."

Hm, in un certe senso le povre Dante ha ration. In un altere, su argumentos es nonsensic. Post toto, que es si extraordinari in su destino? Considera mi caso per exemplo. Io es carpentero. Mi poesias, del altere latere, es mediocre. Nonobstante, etiam io ha le problema del immortalitate e del tertie rima. In mi juventute io ha cercate longemente e a vices impatientemente. Sed, alora, in le curso del tempore, le momento arrivava quando io trovava le partenaria de mi vita, e illa trovava me. Le union esseva perfecte, illo esseva final. Si, final, excepte que un tertie rima arrivava — plure tertie rimas — que omnes recomenciava immediatemente le cerca que semper se termina in un tertie rima que manca, se trova, manca, se trova ... Immortalmente.

Remane solmente le differentia que io passa mi immortalitate in in bustos coperite de aerugine e pulvere, ni in libros rendite non-habitabile per notas redactional, ni in le cordes de mi lectores. (Io non es secur que io ha lectores.)

UBI ES LE LACTE?[]

"Primo," diceva le fee, "semper te rememora..."

"Gu-gu," faceva le infante con un aere de infinite felicitate, proque le lacte habeva essite calide e bon.

Le fee suspirava. "Il deveni de plus in plus difficile," pensava illa, "attraher le attention del infantes in iste vintesime seculo. Quando io esseva juvene..."

"Gu-gu," faceva le infante e soniava del proxime repasto de lacte. Ille teneva su oculos claudite, aperiva su bucca un micrissime pauco, e faceva "gu-gu."

Le fee suspirava e tentava de novo: "Primo, tu debe semper rememorar te ..."

"Un momento," diceva un voce solemne e masculin. "Qui es tu, e de ubi ha tu le autoritate de disturbar le somno de iste infante? Non sape tu que le somno de infantes es sacrosancte e pote esser solmente disturbate quando le hora del repasto ha arrivate?"

Le fee suspirava e non respondeva. Sed le voce recomenciava solemne- e masculinmente: "Qui es tu? Monstra me tu carta de identification."

"Fi," exclamava le fee, non plus suspirante sed animate per un juste ira. "Fi e crimine de lese majestate. Io es le regina del fees, tu miserabile, quicunque tu es."

"Alora," assereva le voce masculin in solemne finalitate, "tu non existe. Tu non pote exister, proque fees es foras de moda — incluse lor regina."

"Pf-h," faceva le fee.

"Tu non me crede," reprendeva le voce masculin, nunc attenuate per un subtono de misericordia.

"Io comprende que il es difficile creder que on non existe. Io lo comprende gratias a un experientia personal. Durante multe millennios io non existeva e trovava difficilissime admitter lo. Sed factos es factos. Dulce o amar, on debe acceptar los. Tu refusa monstrar me tu carta de identification proque tu non possede un, e ergo tu non existe."

"Reginas," diceva le fee pusillanimemente e sin un tracia del ira superbe que habeva animate la alicun momentos retro, "reginas non require cartas de identitate."

"Isto es le vintesime seculo," remarcava le voce masculin post un breve silentio e alora continuava, nunc plen de benevolentia: "In un certe senso tu me place. Io regretta infinitemente que tu non existe. Io es secur, io te trovarea gentil, si solmente tu existeva."

"E tu, qui es tu?" demandava le fee qui habeva recolligite un parte de su congenite corage. "Qui es tu, e ubi es tu carta de identitate?"

"Io," diceva le voce, "es le angelo patrono de iste infante. Io es hic pro proteger su somno, e omne tres horas io debe calefacer su lacte. Que hora es? Io time il es quasi tempore pro le proxime repasto."

"Gu-gu," faceva le infante.

"Audi," diceva le fee, "ille face 'gu-gu'. Ergo il non es ancora tempore pro su proxime repasto. Sed ubi es tu carta de identitate?"

"Patronos," diceva le voce masculin ex le fundo de un forte conviction, "patronos non require cartas de identitate."

"Isto es le vintesime seculo," diceva le fee, "Tu refusa monstrar me tu carta de identitate proque tu non possede un. Ergo tu non existe."

"Si," diceva le patrono.

"No," diceva le fee.

"No,"diceva le patrono.

"Si." diceva le fee.

"Gu-gu," faceva le infante e aperiva non solmente su bucca sed etiam su oculos.

"Le lacte," critava le fee, "ubi es le lacte?"

"Ubi es le lacte?" critava le patrono.

PARETTA[]

"Le vita es dur," suspirava le rumpe-nuces, proque ille se credeva absolutemente sol. "Le vita es dur," suspirava ille e lambeva su maxillas, obtenente un disagradabile gusto de oleo rancide, proque ille habeva ni travaliate ni mangiate depost un longissime tempore. "Que passa? Que es?" pensava le rumpe-nuces, proque mascate per su suspiro ille credeva haber audite un riso semi-suffocate. Ille tussiva leve- e repetitemente, proque ille non esseva extrovertite, e si ille non esseva sol (como ille lo habeva credite), ille non voleva que alicuno altere concluderea que su suspiro habeva vermente essite un suspiro. Alora le riso se repeteva, iste vice multo minus suffocate, e le rumpe-nuces recognosceva que le riditor esseva un minusculissime nuce de Para, quasi completemente celate infra un montania de fragmentos de crustas de nuce que un humano (con typic negligentia) habeva abandonate in le corbe a nuces ubi le rumpe-nuces moriva de fame e de solitude proque ille non sapeva que presso a ille il existeva ancora un altere esser de integritate intacte.

"Bon die, Paretta," diceva le rumpe-nuces politemente. "Bon die, assassino," diceva le riditrice. Sed su voce esseva multo amical e non correspondeva del toto al signification insultante del termino assassino. "Como va vos?" diceva le rumpe-nuces multo cordialmente post un pausa de un medie secunda durante le qual ille se decideva a ignorar le attacco del nuce. "Non troppo mal," respondeva le nuce e suspirava profundemente (proque nuces trova frequentemente multo difficile non manifestar le mollitate de lor nucleo a transverso lor crusta dur). "Non troppo mal," diceva le rumpe-nuces, "non es satis bon. Solmente multo ben es satis bon. Crede me, mi cara, io lo sape. Io lo sape super le base de mi longe experientias professional como medico e chirurgo." "Oh, oh, medico, ah, ah, chirurgo, exclamava le nuce e comenciava tremular de timor. "Si, si, no, no," murmurava le rumpe-nuces, e le "si" significava que ille esseva vermente chirurgo de longe experientia, e le "no" exprimeva su desiro que le nuce cessarea considerar le como un creatura terrificante.

Pro calmar le nuce, le povre parve nuce, le rumpe-nuces comenciava un longe interrogatorio medical, sed le nuce refusava responder a ulle question e se restringeva a un longe serie de suspiros. Finalmente, inter le plus pietose singultos, illa murmurava: "No, no, io non pote parlar de mi morbo. Illo es troppo vergoniose, troppo vergoniose."

"Morbos", declarava le dr. Rumpe-Nuces, "non es vergoniose. Morbos es natural. Si vos vole que io vos adjuta, vos debe parlar me francamente de vostre suffrentias. Considera me como vostre amico o, melior ancora, como vostre conscientia ante le qual vos non pote haber ulle secreto." Post iste remarcas le nuce comenciava calmar se e in bassissime e quasi non comprensibile tonos illa diceva, "Io..., io..., io ha..., io ha vermes."

"Vermes?" exclamava le rumpe-nuces. "Vermes? Isto es excellente. Isto es interessante. Isto es simple. Permitte me." E ille se moveva plus proxime a su novemente discoperite patiente. "Le operation pro vermes es mi specialitate. Permitte me." E ille prendeva le nuce inter su forte bracios. E le nuce, completemente exhaurite de su singultos, se lassava facer. E le rumpe-nuces comenciava pressar. Le nuce ejaculava parve tonos de dolor miscite de delicio. E le rumpe-nuces pressava plus fortemente ancora usque finalmente le nuce se rumpeva.

Alora, calme- e orgoliosemente, tres spisse vermes quitava le rumpite crusta del nuce. Con passos determinate illos se incamminava verso le margine del corbe in cerca de lor destino. Le nuce esseva libere de vermes, e le rumpe-nuces diceva solemnemente: "Le vita es dur. "

CRUCIADA[]

Que es le vita de ille qui non es dedicate a un causa plus grande que ille mesme? Un vita sin causa non vale le pena de esser vivite.

Mi oncle esseva apiario in corpore e anima. Ille trovava felicitate in nutrir su apes con sucro. Ille esseva un bon e dedicate apiario.

Mi granpatre — le patre de mi matre — viveva in dedication al causa de re-attachar le mense al luna e liberar lo ab le tyrannia del anno solar.

Mi granpatre e mi oncle ha morite. Le un me lassava un bibliotheca de almanacs con multiple correctiones manuscripte. Le altere lassava su apes al orphanato de su village natal e nihil a me. Sed in mi sanguine — innate o transferite — io porta le mesme desiro como ille duo consanguineos mie a trovar un causa que pote facer le vita valer le pena de esser vivite. Illo es un desiro urgente que me perseque die e nocte e attinge su fin solmente in rar reveries impractic.

Un tal es le cruciada de spaghetti e macaroni. In illo io lucta con dedicate militantia a dar al humanitate le grande novitate de un typo de spaghetti con perforationes tubular. Non dicer que tales jam existe sub le nomine de macaroni, nam un secunde parte de mi cruciada es obstruer le passages interne de macaroni e render los solide.

Il es ver, post soniar iste sonio, il es semper un pauco riscose commandar macaroni o spaghetti al restaurante, proque on semper apporta le un quando io vole le altere e le altere quando io vole le un. Sed isto es un parve precio a pagar pro le felicitate que resulta del dedication a un grande ideal.

LE MANNEQUIN[]

Si io me pressa cautemente contra le muro al latere del grande vitrina, io pote observar le mannequin al interior sin que illo me remarca.

Il es tarde, presso a medienocte. Il face frigido, e il pluve, e pauc passantes remane in le stratas. Hic, al latere del grande vitrina, in le umbra del marquise, io audi le pluvia sed non lo senti; io sape que il face frigido, sed pro un ration o un altere io me senti confortabilemente calide, e io pote observar le mannequin al interior del magazin sin que illo sape que io es illac.

Si le mannequin dormi? No, no. On non pote dormir erecte. Sed alora, un mannequin es sempre erecte. Illo debe dormir erecte.

Io reguarda su pectore, sed io non nota ille calme fluxo e refluxo que es characteristic de humanos in stato addormite. No, le mannequin non dormi.

In su figura io nota un leve surriso. Il se pote que io me illude. Forsan ille surriso es solmente le effecto del lumine al fundo del magazin que se misce con le umbra del marquise. Forsan le surriso es permanente, facite per un pictor ex lineas e colores.

Sed no, io nota que le surriso dispare e reveni. Forsan io erra in creder que le mannequin non sape que io es illac. Forsan illo se ride de me. Forsan illo me trova comic e pathetic.

Il ha occurrite que feminas me trova comic e pathetic. Forsan le mannequin es un femina.

Ah, ecce mi opportunitate de revengiar me. Le mannequin es nude, completemente nude. Illo non pote rider se de me. Il es io qui nunc se ride de illo. Io es revestite, illo es nude; io ha calido, illo ha frigido...

Sed — sed io es triste, e le mannequin surride. Se ride illo de me? Proque? Oh, mannequin, il es ver, io ha mal de capite, mal de dente, mal de corde. Sed tu non debe rider te de me, tu non pote rider te de me.

Tu es nude, completemente nude. Avergonia te, mannequin. Io es revestite, e tu es nude. Io ha mal de dente, de capite, de corde, il es ver. Sed on non se ride de alteres qui suffre.

Non ha tu unquam suffrite? Non ha tu un corde que a vices abunda de suffrentia, un capite preste a vices a craccar sub le pression de tu dolores?

Io ha oblidate que io voleva celar me ab le vista del mannequin per tener me in le umbra del marquise al latere del vitrina. Nunc io vole saper proque illo surride — si illo surride.

Io pressa mi naso contra le vitrina. Io pressa mi fronte contra le vitrina, e mi fronte es calide e le vitrina es frigide. Oh. qual contacto benefic. Mi mal de capite evanesce, e io ha oblidate mi mal de dente.

Io reguarda le mannequin que surride. Io lo reguarda exactemente. Illo es nude, e illo surride.

Sed io etiam vide que illo ha un fractura in ambe gambas, e su bracio sinistre es rumpite e jace al solo.

Le povre mannequin. Illo debe suffrer terribilemente. No, illo surride. Nemo surride sub tal suffrentias. Oh, mi povre mannequin tu me face pietate.

Io ha oblidate mi mal de corde, proque io ha pietate de te. Io surride e non sape proque. Il es tarde. Il pluve. Io ha vergonia, e io non sape proque.

Io ha mal de corde, e io non sape proque. Io reguarda le mannequin ancora un vice. Illo pare esser de ligno, filo metallic, e gypso. Illo porta collate a su abdomine un etiquetta con le marca de fabrica "Nirvana". Io non crede que illo ha surridite.

ARCTURO[]

Arcturo es le medico del stellas. Su specialitate es le gynecologia, alteremente dicite, le cosmogonia. Ille ha pauco a facer, proque le vaste majoritate del stellas prefere parturir sin ulle adjuta. Quanto a altere problemas medical, il ha practicamente nulle in le mundo stellar. Le cosmo es san proque su vita es salubre.

Il ha exceptiones — evidentemente. Sed istos — felicemente — es rar. De tempore a tempore un eruption cutanee, principalmente in patientes de etate adolescente; a vices un tremor de frigido (o de calido), generalmente in neonatos; e omne seculo (plus o minus) le un o le altere irregularitate digestive — ecce toto, a generalmente parlar.

Un caso extraordinarissime es illo de Tellure, le infante favorite de Helios. Arcturo cognosce Helios e sape que ille es satis ridicule in su preoccupation con le ben-esser de su prole. Si tosto que un de illes ha le plus ephemere signos de febre, Helios appella Arcturo e enoia le con un detaliatissime description de omne le symptomas presente in le caso — e mesmo alicunes que non es presente. Iste reportos es generalmente si extense que quando Arcturo arriva finalmente pro examinar le patiente, ille le trova — in 99 ex 100 casos — completemente restablite sin ulle adjuta professional.

Sed le caso de Tellure pare esser differente. Le description de su condition, presentate per Helios a Arcturo, induce iste ultime a revider meticulosemente su manuales del morbos circulatori de stellas, planetas, e satellites. Le morbo de Tellure es evidentemente un morbo circulatori.

Le corpore celeste possede un complexe systema de circulation. In illo on distingue un sub-systema interne e un sub-systema externe. Le relation inter le duo non es clar. Un enigma special in le circulation externe o superficial es le facto que in certe casos — incluse illo de Tellure — su fluiditate general alberga un multiplicitate de corpusculos discrete o cellulas de varie colores e typos de comportamento. In omne casos in que Arcturo ha unquam notate le presentia de tal corpusculos o cellulas in le circulation externe de un corpore celeste, illos se ha comportate "normalmente", i.e. coordination perfecte con le balancia del organismo total.

In le caso de Tellure, le description de Helios rende clar a Arcturo que alique extraordinari ha occurrite in le economia del circulation externe, specificamente in le comportamento del corpusculos o cellulas intracirculatori. Sed que?

Proque Helios demanda un diagnose, Arcturo tenta un. "Polycorpuscularitis," dice ille, "e probabilemente..."

"Reguarda," exclama Helios, e Arcturo reguarda.

"Isto es remarcabile," pensa Arcturo qui reguarda. "Il es evidente que mi diagnose esseva correcte, ben que io non sapeva lo que io diceva." A alte voce ille adde, "evidentemente de character congestive."

"Explica te, per favor, explica te a me," da Helios anxiemente.

"O," dice Arcturo, "il non ha multo a explicar. Tu cognosce le corpusculos intracirculatori que es incontrate in multe corpores celeste in un forma o un altere. In le caso de tu amate Tellure, iste corpusculos ha devenite morbide. Ecce toto."

"Morbide? Proque e como?" exclama Helios quasi in despero.

"Io non sape proque, io non sape como," explica Arcturo. "Quando io examinava Tellure le ultime vice, le corpusculos esseva harmoniosemente equilibrate con le vita del organismo complete. Nunc illos pare haber se rebellate. Lor numero ha accrescite phantasticamente. Un facto curiose..." "Curiose, " interrumpe Helios. "Nihil in le morbo del car Tellure es curiose..."

"Calma te," reprende Arcturo. "Un facto — Un facto que me frappa es le quasi complete absentia del corpusculos rubie. In mi previe examines io poteva distinguer corpusculos blanc, jalne, nigre, e rubie. Nos medicos los appella leucocytos, icterocytos, melacytos, e erythrocytos. Le erythrocytos ha disparite quasi completemente. Le leucocytos ha occupate o invadite extense areas previemente reservate a altere varietates. E tanto le leucocytos como etiam le icterocytos se ha multiplicate de maniera alarmante. Io time..."

"Tu vole dicer que le processo es maligne, sin regula, sin ordine?"

"Mi car amico," replica Arcturo. "Io non dice que le processo es maligne, sin regula, o sin ordine. Io non lo sape. Io non dice que le processo es benigne, regular, organic. Io non lo sape. Io dice solmente que io crede que le tempore ha arrivate pro administrar a vostre Tellure un bon e forte purgativo. Si isto non restabli le equilibrio del corpusculos, reduce lor numeros excessive, e fortia los a accommodar se al leges del organismo integre, io time que medios plus drastic va esser necessari. Sed, per favor, non excitar te. Le situation non es desperate. Le situation non excede le potentias de un bon purgativo."

Advertisement